7 Diferències, Amor o Dependència?

Per què sempre em passa el mateix?

Atrapat/da en el mal son de les repeticions?

Moltes sessions comencen amb una frase semblant a aquesta “No sé per què, però sempre em passa el mateix”. No sé per què, però sempre em trobo amb el mateix tipus de persones, amb el mateix tipus de feines, amb el mateix tipus de clients, amb el mateix tipus de treballadors, amb el mateix tipus de parelles… És habitual, que els obstacles se’ns repeteixin en el temps.

No us passa que hi ha persones amb les quals sempre us discutiu sobre el mateix? Si us ha passat, haureu vist que fins que no superem aquell conflicte, aquell desacord, aquell “tema”, cada vegada que hi ha una discussió anem a parar a la mateixa conversa que se’ns repeteix com un mal son.

De la mateixa manera, podem estar atrapats en diferents situacions, que se’ns repeteixen a la vida. Alguns exemples són: sempre m’emparello amb persones que no em tracten bé, sempre em trobo amb “caps” molt inflexibles, sempre agafo treballadors que s’aprofiten del meu negoci, sempre em topo amb persones tòxiques que m’empetiteixen…

De la mateixa forma que un tema conflictiu no superat, serà la conversa i el tema que sempre sorgirà a la llum a la mínima tensió, si jo no he fet l’aprenentatge necessari en la situació que sigui (laboral, relacional, personal…), se’m seguirà repetint contínuament aquella situació.

No es tracta de màgia, és que inevitablement creem les situacions conflictives que no hem après. Posem un exemple: imaginem que jo porto molt malament la soledat, i que com no gaudeixo d’estar sola, l’evito i busco estar sempre acompanyada. Inevitablement, si jo no sé estar sola, si no gaudeixo de la meva companyia i “necessito” dels altres per estar bé, el meu comportament serà tal (pot ser absorbent,  pot ser aclaparador, pot ser exageradament servicial i per tant de valorar-me poc, pot ser interessat…) que és molt probable que acabi provocant que els altres s’apartin i em quedi sol/a.

Si sempre em trobo amb relacions tòxiques, posem per exemple que sempre m’acabo relacionant amb amistats o amb familiars que s’aprofiten de mi, posem el cas que em demanen sempre favors i jo sempre estic allà per ells, sempre cuido i estic pendent de tothom, però en canvi, quan sóc jo qui necessita un favor o quan m’agradaria que fessin alguna cosa per mi, la relació no es reciproca. Fins que no aprengui que no passa res si no estic sempre allà per ajudar els altres, fins que no aprengui a posar-me en una situació de valor, això se’m seguirà repetint, perquè jo mateixa ho construiré.

Quin pensament necessitem canviar?

El que acostuma a passar, és que ens esperem a trobar aquella persona, que sigui bona i que no ens faci mal, sense nosaltres canviar res, sense  que nosaltres fem l’aprenentatge. Acostuma a passar que esperem que el món canvií, sense que jo canviï.

Si sempre estic amb parelles que em tracten malament, què faig jo que em porta a aquest fet?, què és el que permeto que no hauria de permetre?, amb què no em respecto que fa que obri la porta a persones així?  Si sempre em relaciono amb persones amb les quals després no hi ha reciprocitat, que faig jo per propiciar això?

És a dir, no esperem que de cop ens comencin a passar coses bones, que de cop les meves relacions siguin molt més positives, sense fer jo el canvi intern necessari que aconsegueixi que jo ja no atregui mai més aquella situació, que potser fa anys que sem repeteix.

Què podem fer?

Deixem de repetir la frase “és que a mi sempre…”. Anem analitzar la situació. Perquè sempre em passa això? Anem a la pregunta clau que ens ajudarà a sortir del bucle, PER A QUÈ em passa això. És a dir, què és el que no estic fent conscient de mi?, que no estic aprenent?, que estic evitant afrontar que fa que se’m torni a repetir sempre aquesta situació?

Potser evites dir que no els altres i per això sempre et trobes amb persones abusives, o evites quedar-te sol/a i per això et trobes amb parelles que no et tracten bé, potser evites dir el que penses i per això et topes amb clients poc compromesos, o et sents malament en el rol de “cap” i et trobes amb treballadors que s’aprofiten del rol de company…

Aquesta és sempre la part complicada, fer conscient el que jo faig, és complicat perquè quasi sempre és inconscient i fins que no hi posem llum, no podem buscar formes de modificar-ho. Busca quin és el teu “per a què”, posa un pla d’acció i trenca amb les repeticions. 

Allò que afrontem, allò que deixem de témer, allò que ja no pot afectar-nos, deixa de repetir-se’ns, perquè deixem de crear la lliçó a aprendre. Ja està apresa.

Coaching personal.

Gemma Pallàs.

 

Acceptar significa aguantar?

A la recerca de la felicitat perduda.

Naixem sense preocupacions, segurament molts de nosaltres podem recordar una infància agradable, tranquil la i feliç.

Però després comença un dels nostres grans problemes, i és que t’eduquen. Fins ara no necessitaves res més que ser tu mateix/a, no necessitaves més que existir per rebre amor i afecte dels teus pares, de familiars i amics que et rodejaven, no necessitaves res més per sentir-te viu, per ser estimat i feliç. Però un cop comencen a educar-nos, comencem a fer nostres, les mateixes creences i idees amb les quals també van educar els nostres pares:

No!!! No pots ser feliç només sent tu mateix/a, per ser feliç necessites aconseguir diverses coses: 

Necessites ser estimat per la gent, necessites treure bones notes, necessites diners, necessites una persona amb la qual compartir la vida, necessites tenir èxit laboral, necessites mantenir-te guapo/a i jove, necessites tenir admiració, necessites rodejar-te de coses cares i boniques, necessites destacar per damunt dels altres… perquè si no, no seràs feliç.

Així ens ensenyen que la felicitat la trobarem en “les coses i les persones” que aconseguim, i com el “tenir” no és mai estàtic perquè la vida canvia contínuament, és quan creem l’afecció, el conegut “apego” (no puc perdre això si vull ser feliç), la possessió (això és meu i no puc permetre que ningú m’ho prengui), la necessitat (quan aconsegueixi això i allò ja seré feliç), l’angoixa (he de mantenir aquests “tenir” a tota costa), i la por (i si no ho aconsegueixo mai?).

Afecció, possessió, necessitat, por i fins i tot desesperació, són les emocions amb les quals convivim contínuament. Perquè clar, i si ell et deixa? I si et fan fora de la feina? I si al final no tens èxit?. La sola idea de perdre allò en el que hem dipositat la nostra felicitat, els nostres esforços i les nostres il·lusions, és tan punyent que aguantarem i farem el que faci falta per aconseguir-ho i retenir-ho.

Així és com la vida es converteix en la presó d’una preocupació constant. Preocupació pel llocs de treball, preocupació pel quedar bé i així tenir més persones al voltant, preocupació perquè aquella relació no s’acabi o per tenir una relació, preocupació per adquirir aquella propietat… la vida acaba sent una cursa d’obstacles per tenir coses i persones.

Arribant a la contradicció que s’esdevé de tot això “Si fa falta serè profundament infeliç, per aconseguir ser feliç”.

I som-hi a anhelar coses: quan ho tingui seré feliç!!, i a angoixar-nos per retenir-les: si em deixes, em moriré!!, som-hi a desenvolupar afecció i dependència i a conviure amb por que alguna cosa canvií.

Si ho penses bé és tot una bogeria, una trampa mental de la qual no podem sortir fins a ser-ne conscients.

Des d’aquesta manera d’entendre la vida no hi ha espai possible per la llibertat (mourem, canviar, deixar anar, sortir, començar coses noves…), per la tranquil·litat, per la pau mental, per la serenitat, i inevitablement, no hi ha espai per la felicitat.

I això significa que no hem de lluitar per res, ni voler aconseguir res? No, ni de bon tros!, és lógic, normal i (opinió personal) crec que justament és el que li dona sentit a la vida buscar la realització personal i el camí mentre busques. Feines on puc ser jo i desenvolupar els meus valors, projectes personals, desenvolupar passions, amistats, parelles, fills, familiars que em sumin, viatges, … Però sense perdre el fil, sense desconnectar de l’origen i el motor de la meva felicitat, que no està en cap lloc més que en mi mateix.

A cops per entendre millor és bo fer la reflexió a la inversa:

Hi ha persones que són felices sense parella, sense èxit laboral, sense grans coses materials..etc? Si. Si la felicitat estigués en “coses i/o persones” això seria possible? No. Això significa que si aquestes persones troben algú amb qui riuen, comparteixen, connecten i se senten feliços, una feina que els encanta i els apassiona, la casa dels seus somnis…no intentaran estar amb ell/a, aconseguir la feina o comprar la casa? No tindria cap sentit!

Però si mai perden aquesta persona, aquesta feina, aquest “el que sigui”, saben que poden tornar a ser feliços, que depèn d’ells. I si han desaprès del tot aquesta idea  “en tenir està la felicitat”, mai retindran (per exemple) una persona que ja no vol estar amb ells, una relació que ja no funciona, una feina que no els omple…

Que trist i que bonic quan te n’adones. No és que de cop deixis de fer les coses que feies, és que les fas des d’una altra perspectiva, des d’una altra emoció, amb una tranquil·litat i una pau interior que abans no tenies. És com que deixes de córrer contra corrent, d’aixecar pedres a veure si està allà la sensació de felicitat que busques, és com que et pares, respires, t’abraces i comprens que no necessites res més, ja pots ser lliure i feliç.

Coaching Personal

Gemma Pallàs.

1 reflexió per quan estàs malament.

Com prendre decisions?

3 Formes d’acabar amb l’amor propi en nom de l’amor.

Les Pors de l’adolescència.

Recorda la teva adolescència, és probable que tu també tinguessis por, és probable que et sentissis perdut i pressionat, com se senten una gran majoria d’adolescents.

Probablement vas viure una època de “decisions importants”, que per molts no són fàcils de prendre. Què estudiaré? De què vull treballar? On aniré? Què faré amb la meva vida? “Crisis d’identitat”: Qui sóc? Com sóc? Què m’agrada? Què se’m dóna bé? Què podria potenciar? Què m’aniria bé modificar? Què em fa feliç?… “Pressions Socials” on la nostra forma de pensar, les nostres creences i el com actuem, ja dibuixen unes conseqüències i un camí. Què s’espera de mi? Què esperen els de casa? Què se suposa que hauria de fer? Què està bé i què està malament?… i tot plegat en un moment clau en la formació de “l’Autoestima”, què penso de mi? Què pensen els altres de mi? Que m’agrada de la meva forma de ser? Què no m’accepto? 

Això que alguns adults ja hem passat i que molts d’altres encara podem estar passant, són algunes de les coses per les quals han de lidiar la majoria d’adolescents. No són preocupacions, situacions, ni decisions fàcils, però tampoc són insuperables.  Quasi tots ho vivim, i de tot això en surten moltes coses bones, com aprenentatges, experiències, vivències, fortaleses, capacitats, etc.

Aquí us escric una llista de les pors més típiques, perquè si les patiu, sapigueu que no sou ni els primers, ni els últims i totes tenen solució.

• Por a haver-se equivocat amb l’elecció d’estudis.
• Por a no saber què fer amb la meva vida.
• Por a no tenir amics i no ser acceptat.
• Por a no ser comprès per la família.
• Por a no saber afrontar canvis i reptes nous.
• Por a no ser estimat de forma romàntica.
• Por a no complir les expectatives dels altres.
• Por a no saber qui sóc o què m’agrada.
• Por al ridícul i el rebuig.
• Por a les responsabilitats.
• Por a créixer.

 

Quin és l’error de molts pares, mares o adults?

A cops els que estan a càrrec de l’adolescent cauen en l’error d’estalviar-los” aquestes pors, aplanant el camí, apartant els obstacles i sobre protegint. Què no saps què fer? No et preocupis, no facis res. Que amb els amics no estàs bé? No et preocupis, queda’t a casa i ja està. Què et fa por apuntar-te a un nou curs, marxar lluny de casa, entrar al món laboral….? No et preocupis, jo ho disposo tot perquè no ho hagis d’afrontar…

Tot això el que fa és empitjorar les coses, i alimentar aquestes pors fins a fer-les massa grans per saber gestionar-les per ells sols/es, creant encara més ansietat, inseguretat i falta de confiança en les seves pròpies facultats i capacitats.

Per molt bona que sigui la intenció, les pors no desapareixen perquè algú altre em solucioni el problema.

Què podem fer com adults?

Doncs el principal (sapiguem fer-ho millor o pitjor) és tenir-ho en compte. Fer memòria i tenir en compte què van suposar totes aquestes pors en la nostra adolescència. És poder dir-los: “puc entendre pel que estàs passant”, “sé que pot ser dur”, “tinc la confiança que aconseguiràs superar les coses que et preocupen”, “i estaré aquí sempre que ho necessitis”.

Entendre no significa organitzar-li la vida al meu gust. Jo puc tenir una opinió sobre el que crec que és el millor per ell/a, sobre el que ara (des de la meva perspectiva), crec que hagués estat el millor per a la meva adolescència, i sobre com crec que hauria d’actuar, però en última instància ningú està en la ment de ningú altre, i jo no puc decidir què li agrada més, a què ha de dedicar la seva vida laboral, o què és el que el/la fa feliç.(a més hem de tenir en compte que ell o ella farà les coses des de la seva forma de ser, no la nostra).

Per tant, el que podem fer és donar suport des de la distància i el respecte. Aconsellar sense trepitjar la seva expressió, protegir sense reduir la llibertat, l’aprenentatge, o l’experiència i sobretot dipositar confiança, responsabilitat i seguretat sense culpar (veus?, és que no ho fas bé!) o victimitzar (ai pobre que tot li surt malament)…

Al final ningú és perfecte, i tampoc és tracta de ser pares o mares perfectes, simplement un petit canvi, un “adonar-se” de si fem alguna cosa contraproduent i modificar-la, ja és un gran èxit.

 

Recordem que tant adults com adolescents, tenim pors, i NOMÉS ELS VALENTS TENEN POR.

Gemma Pallàs.

Coaching per adolescents.

Coaching grupal per Centres, Escoles i Associacions.

De què es tracta?

Si treballes en un centre, una escola, una associació o un grup, si en definitiva treballes amb persones, això et pot interessar!

El Coaching per centres, escoles o associacions consisteix en sessions dinàmiques, perquè entre tots el grup afronti, superi i assoleixi els seus reptes, tant grupals com individuals. Es tracte d’un mètode d’aprenentatge intrapersonal i interpersonal basat en la intel·ligència emocional.

 

És un treball de sessions per tractar la gestió emocional, l’autoconeixement i la superació de pors per a grups, associacions i/o centres del món de l’educació, els serveis culturals i/o educatius.

Què es treballa?

L’ansietat, els nervis i la por, són emocions que es presenten davant dels canvis i reptes importants, com són la superació de proves acadèmiques (selectivitat, les PAU, el carnet de conduir, exàmens finals….), la posada en escena (grups de teatre, dansa, presentacions, exposicions…) i associacions que treballen per ajudar i acompanyar a col·lectius en situacions complicades (associacions d’immigració, d’igualtat, sanitat i serveis socials, de gent gran, joventut…)

L’aprenentatge, el nivell de coneixement sobre com afecten les emocions a la nostra ment, sobre els nervis, l’ansietat, les pors, les nostres capacitats, la nostra autoestima i les fortaleses personals, afecten directament als nostres resultats en tot allò que fem i que vivim.

En aquestes sessions grupals, aconseguim treballar entre tots allò que a cada grup li preocupa, el limita o el debilita. Aprenent a racionalitzar el significat de les amenaces a les quals ens enfrontem, a gestionar les emocions negatives que sovint ens envaeixen i a adquirir la confiança necessària per superar els obstacles i integrar diferents eines de gestió i autoconeixement.

Per a què serveix?

Basant-me en la meva experiència individual en processos de coaching personal i adolescents, i l’experiència en sessions grupals, és recurrent trobar-se amb un coneixement molt pobre sobre la pròpia gestió davant de situacions d’estres i emocionalment conflictives. Deixar-se endur per les emocions negatives, evitant, infravalorant-se o fins i tot distorsionant els reptes a superar, acostuma a ser un comportament recurrent.

És com si tots haguéssim de saber afrontar el conflicte, les pors, la inseguretat i la falta de confiança sense que ningú ens n’hagi ensenyat mai.

Lògicament, com tot, per alguns serà més fàcil i per d’altres més difícil. El que està clar, és que si sabem gestionar aquesta part mental, és aleshores quan podrem donar el millor de nosaltres mateixos, posar en pràctica aquells coneixements reals que tenim sense que es vegin distorsionats, superant i afrontant els reptes que se’ns presentin amb molta més seguretat i confiança.

Si féssim una llista de moments conflictius i de difícil gestió emocional, podria ser molt llarga. N’hi ha que són més puntuals i formen part del procés de desenvolupament educatiu de cada un de nosaltres, com són la prova de selectivitat, les PAU, l’examen de conduir, les exposicions, el parlar en públic… però també n’hi ha de gestió més profunda i íntima, com afrontar les pors davant de canvis profunds com l’arribada a un nou país, l’adaptació a un canvi en la família o la gestió d’una nova situació personal.

Els nostres resultats, el que aconseguim a la vida, la nostra forma d’interpretar el que ens passa i com actuar davant d’això, pot ser més o menys bona, però passi el que passi, la idea d’aquestes sessions és que els resultats adquirits i els actes que desenvolupem, el com ens sentim amb nosaltres mateixos/es, no siguin la conseqüència impulsiva d’una falta de coneixement, de confiança, de seguretat o de la por.

Els professors, les escoles, les associacions, inverteixen un temps, uns coneixements i una dedicació que en moltes ocasions pot no veure’s reflectida en els resultats de les proves, dels reptes i de la qualitat de vida de les persones per aquesta falta de formació en gestió emocional i autoconeixement.

Finalitat.

L’objectiu és que tot l’aprenentatge i l’acompanyament ofert no quedi empobrit, oferint eines i coneixements perquè cada un aprengui a oferir el màxim potencial, a coneixes millor a ell mateix, i a posar en practica tot el que li ofereix el centre, el grup o l’associació i que no es vegi diluït per altres mancances.

El resultat d’una prova, d’un repte i de tots els nostres actes és la barreja de diferents qüestions, però el que s’aconsegueix amb les sessions grupals o individuals és reduir els suspesos, el fracàs, les limitacions mentals, les pors, els nervis, les tensions i totes aquelles desvaloritzacions substituint-los per un augment de l’autoestima, les fortaleses i la seguretat i confiança personal.

Format.

No hi ha un format exacte ni de temps ni de sessions. L’èxit del coaching grupal està justament en oferir un servei personalitzat i flexible, que pot anar d’una única sessió a un procés més llarg.

Si voleu més informació, parlar-ne o fins i tot (perquè no!) intercanviar idees o projectes més personalitzats al teu centre, servei o associació, et convido a posar-te en contacte amb mi i parlar-ne!

En tot resultat, vivència i experiència hi ha reflectida la intel·ligència emocional. 

Moltes gràcies.

Gemma Pallàs Carceller.

Tel: 659879333.

coachingretrobat@gmail.com

gemmapallas.com

 

 

 

Com desconnectar dels pensaments negatius?