Les Pors de l’adolescència.

mikail-duran-627683-unsplashRecorda la teva adolescència, és probable que tu també tinguessis por, és probable que et sentissis perdut i pressionat, com se senten una gran majoria d’adolescents.

Probablement vas viure una època de “decisions importants”, que per molts no són fàcils de prendre. Què estudiaré? De què vull treballar? On aniré? Què faré amb la meva vida? “Crisis d’identitat”: Qui sóc? Com sóc? Què m’agrada? Què se’m dóna bé? Què podria potenciar? Què m’aniria bé modificar? Què em fa feliç?… “Pressions Socials” on la nostra forma de pensar, les nostres creences i el com actuem, ja dibuixen unes conseqüències i un camí. Què s’espera de mi? Què esperen els de casa? Què se suposa que hauria de fer? Què està bé i què està malament?… i tot plegat en un moment clau en la formació de “l’Autoestima”, què penso de mi? Què pensen els altres de mi? Que m’agrada de la meva forma de ser? Què no m’accepto? 

Això que alguns adults ja hem passat i que molts d’altres encara podem estar passant, són algunes de les coses per les quals han de lidiar la majoria d’adolescents. No són preocupacions, situacions, ni decisions fàcils, però tampoc són insuperables.  Quasi tots ho vivim, i de tot això en surten moltes coses bones, com aprenentatges, experiències, vivències, fortaleses, capacitats, etc.

Aquí us escric una llista de les pors més típiques, perquè si les patiu, sapigueu que no sou ni els primers, ni els últims i totes tenen solució.

  • Por a haver-se equivocat amb l’elecció d’estudis.
  • Por a no saber què fer amb la meva vida.
  • Por a no tenir amics i no ser acceptat.
  • Por a no ser comprès per la família.
  • Por a no saber afrontar canvis i reptes nous.
  • Por a no ser estimat de forma romàntica.
  • Por a no complir les expectatives dels altres.
  • Por a no saber qui sóc o què m’agrada.
  • Por al ridícul i el rebuig.
  • Por a les responsabilitats.
  • Por a créixer.

 

Quin és l’error de molts pares, mares o adults?

A cops els que estan a càrrec de l’adolescent cauen en l’error d’estalviar-los” aquestes pors, aplanant el camí, apartant els obstacles i sobre protegint. Què no saps què fer? No et preocupis, no facis res. Que amb els amics no estàs bé? No et preocupis, queda’t a casa i ja està. Què et fa por apuntar-te a un nou curs, marxar lluny de casa, entrar al món laboral….? No et preocupis, jo ho disposo tot perquè no ho hagis d’afrontar…

Tot això el que fa és empitjorar les coses, i alimentar aquestes pors fins a fer-les massa grans per saber gestionar-les per ells sols/es, creant encara més ansietat, inseguretat i falta de confiança en les seves pròpies facultats i capacitats.

Per molt bona que sigui la intenció, les pors no desapareixen perquè algú altre em solucioni el problema.

Què podem fer com adults?

Doncs el principal (sapiguem fer-ho millor o pitjor) és tenir-ho en compte. Fer memòria i tenir en compte què van suposar totes aquestes pors en la nostra adolescència. És poder dir-los: “puc entendre pel que estàs passant”, “sé que pot ser dur”, “tinc la confiança que aconseguiràs superar les coses que et preocupen”, “i estaré aquí sempre que ho necessitis”.

Entendre no significa organitzar-li la vida al meu gust. Jo puc tenir una opinió sobre el que crec que és el millor per ell/a, sobre el que ara (des de la meva perspectiva), crec que hagués estat el millor per a la meva adolescència, i sobre com crec que hauria d’actuar, però en última instància ningú està en la ment de ningú altre, i jo no puc decidir què li agrada més, a què ha de dedicar la seva vida laboral, o què és el que el/la fa feliç.(a més hem de tenir en compte que ell o ella farà les coses des de la seva forma de ser, no la nostra).

Per tant, el que podem fer és donar suport des de la distància i el respecte. Aconsellar sense trepitjar la seva expressió, protegir sense reduir la llibertat, l’aprenentatge, o l’experiència i sobretot dipositar confiança, responsabilitat i seguretat sense culpar (veus?, és que no ho fas bé!) o victimitzar (ai pobre que tot li surt malament)…

Al final ningú és perfecte, i tampoc és tracta de ser pares o mares perfectes, simplement un petit canvi, un “adonar-se” de si fem alguna cosa contraproduent i modificar-la, ja és un gran èxit.

 

Recordem que tant adults com adolescents, tenim pors, i NOMÉS ELS VALENTS TENEN POR.

Gemma Pallàs.

Coaching per adolescents.

Anuncis

SOBRE MI

292870_2331216240656_1790867_n

Em dic Gemma Pallàs i em dedico a generar confiança i seguretat en adults i adolescents que viuen influïts per la por, les preocupacions i/o el malestar personal.

A partir de l’autoconeixement, d’aprendre a treballar les emocions i de les eines de creixement personal, es pot viure amb tranquil·litat, seguretat i confiança, fluint amb l’autenticitat del que un és.

El meu objectiu és ajudar-te perquè et sentis bé amb el que fas, perquè segueixis el teu camí personal o professional sense trobar-te bloquejat per les pors o la indecisió, i sobretot per a què descobreixis el teu valor i aixì adquirir la confiança i la seguretat que vols que t’acompanyin.

 

T’ACOMPANYO DES DE LA MEVA EXPERIÈNCIA PERSONAL

Actualment fa 5 anys que em dedico al coaching personal per adults i adolescents, acompanyant-los en el seu desenvolupament i creixement personal.  Tinc la sort (ara veig que ha estat una gran sort) de poder parlar des de l’experiència pròpia i l’aprenentatge adquirit.

Jo també he passat pel meu propi procés personal, i per això puc entendre molt bé als meus clients. Durant molt de temps em vaig veure atrapada per moltes pors que em mantenien apartada del que realment volia fer amb la meva vida.  Por a deixar una feina que no m’omplia, por a parlar en públic, a fracassar amb el que realment em realitzava, a deixar una relació que no funcionava, a la soledat, a les pressions socials…

Veure el canvi que ha donat la meva vida tant a nivell personal com laboral és ara el meu propòsit cap a tu. Facilitar l’autoconeixement (així et pots entendre millor i saber què vols), entendre el perquè i el per a què del que et fa patir (gestionar les emocions per assolir més intel·ligència emocional), la superació de les pors i les preocupacions (aprèn a dominar les pors per a què elles no et dominin a tu), i la generació de seguretat i confiança (perquè visquis tranquil/a i fluint amb qui realment ets i així gaudeixis de ser tu!).

.jpg

 

 

 

L’objectiu és “que no hi hagi millor lloc, que la teva pròpia pell” 

 

FORMACIÓ

Estic llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona, especialitzada en coaching personal i empresarial amb el postgrau i el màster “Coaching Empresarial i Personal” per la Universitat Pompeu Fabra i tinc el títol de Practioner en Programació Neurolingüística per l’escola PNL Creatiba.

Actualment treballo com a coach al centre CAPSI de Vilafranca del Penedès i als espais&co de Barcelona. Dono orientació personal a la web “Tengounproblema.es/.cat” i sóc coach de seguiment de l’empresa Coincidence.

 

Ara no hi ha cap por que em domini i sóc feliç amb el que faig i amb el que visc.

  • Si sents que també ha arribat el teu moment pots posar-te en contacte per telèfon (659879333) o per correu gemma@gemmapallas.com
  • Les sessions poden ser Online o presencials a Vilafranca del Penedès o Barcelona.

 

Recorda que tens molt material gratuït en articles en aquesta web i vídeos al canal You Tube: Gemma Pallàs.  

Moltes gràcies!!