Què pensaran de mi?

Clar, és que si dic això… Clar, és que si opino diferent… Clar, és que si no ho faig bé… Clar és que si expresso el que sento…

Què pensaran de mi? Segur que pensen que sóc burro/a, que no sóc eficient, que hauria de fer millor les coses, que no sóc prou intel·ligent, que no sóc la millor companyia, la millor amiga, el millor pare o la millor parella…, possiblement ni tan sols els hi caic bé. Segurament ja em jutgen i em critiquen, segurament ja parlen de mi a l’esquena, segurament ja tenen una mala idea de mi…

Si és el teu cas, si sents por al rebuig, por de no ser acceptat/da, és molt probable que en molts moments estiguis actuant de forma diferent a com ets, opinant diferent de com realment penses per entrar en el pensament majoritari, o en molts casos: no actuant, no dient, no fent…, així segur t’evitaràs un possible rebuig.

La falsa acceptació

Si estàs modificant la teva conducta, la teva opinió, la teva forma de fer les coses o fins i tot deixant de fer i de dir per aconseguir acceptació i evitar la critica i el judici… Explica’m; si no estàs sent tu, està clar que no poden rebutjar-te. Però si no estàs sent tu, a qui estan acceptant? A qui estan valorant? Amb qui estan parlant, a qui estan mirant amb bons ulls?

La cosa és que sí, potser estàs esquivant el rebuig, darrera d’una mascarà i reprimint-te, però l’acceptació que desitges tampoc l’estàs rebent, perquè no és a tu a qui estan validant, sinó al personatge que has construït. És per això que si aquesta és la teva estratègia davant de la por al rebuig, és quasi segur que l’acceptació que et sembla que estàs aconseguint no t’ompli. És quasi segur que arribes a casa, que surts d’aquell moment social, que tornes a estar a soles amb tu mateix/a i no et sents estimat/a.

I és que si estàs fent això, mai li estàs donant a ningú l’oportunitat de què et vegi, l’oportunitat de què li agradis, l’oportunitat de què t’admirin, t’acceptin i t’estimin. Així que per molts “no” que t’estiguis estalviant, no compensen el no permetre’t viure cap “si”.

Posa’t davant del mirall.

T’has plantejat mai que tot això que creus els altres pensen de tu.. és probablement el que tu penses? T’has plantejat que són les teves pròpies crítiques i els teus propis judicis els que col·loques en la ment dels altres? T’has plantejat que si creus que els altres pensen “x” és perquè aquest pensament és el teu pensament sobre tu?

Fes-te el plantejament a la inversa. Creus que una persona que se sent digne, vàlida, forta, que se sap i se sent amb tot el permís del món de rebre aprovació, companyia, amor i valoració dels altres, podrà pensar mai que el demès pensen just el contrari del que ell o ella és?

Deixa estar que pensa o no pensa un o l’altre (en el fons no sabràs mai el que els altres pensen de tu) i planteja’t, quin és el motiu que fa que tu pensis així de tu mateix/a. Què és el que no et deixa sentir-te tant digne com qualsevol altre de rebre amor? Què és el que no et deixa sentir-te tant suficient com qualsevol altre per rebre valoració o comprensió? Quines són les idees sobre la teva forma de ser que no et permeten acceptar-te?

Aprèn a acceptar-te a tu i no veuràs falta d’acceptació en els altres. Aprèn a acceptar-te a tu i si realment hi ha altres persones que no t’accepten, ja no serà tan important. 

 

Moltes gràcies!

Gemma Pallàs.

Has superat les 4 R’s de l’autoconeixement?

El món està plegat de persones que no viuen, sinó que sobreviuen, de persones que es mouen sense saber perquè i sense cap motivació d’on van. El món està plegat de persones infelices, de persones que no saben el que volen, de persones les quals la seva vida és un cúmul d’actes automàtics sense massa sentit ni reflexió…

El món està plegat de persones com tu o com jo que no senten cap il·lusió, cap motivació amb allò que fan, que tenen relacions sense amor, feines sense passió i vides sense il·lusió, que no cal dir-ho, se senten perdudes i buides.

I tu, a què tens fòbia?

Una serp enorme rugosa i repugnant s’entreveia entre les herbes del jardí deixant-me completament paralitzat… El tren cada cop semblava més ple, em costava respirar i el pitjor era quan s’endinsava en el túnel… La gent va anar agafant lloc, mentre jo a punt de donar el meu discurs, sentia com si la pressió i la suor freda anessin a desplomar-me en qualsevol moment… Encara faltaven dues setmanes pel viatge, però no podia treure’m del cap l’horrible idea que l’avió cauria… L’olor d’alcohol només podia empitjorar l’ansietat que em creava la simple visió de les parets i les bates blanques dels metges…

Ets qui no ets?

L’altre dia la Maria em comentava que si fos per ella, no estudiaria anglès si no que faria ballet, que si fos per ella, no miraria les Universitats i la nota d’excés per entrar a dret, sinó que estudiaria Filosofia… El Josep vol agafar-se el màxim de la baixa paternal, però clar, no sap com s’ho prendrà la família… la Fina no vol tenir fills, ja que la seva passió és viatjar, el Marc vol obrir un negoci i deixar de treballar pel seu pare, la Marta vol deixar una vida dedicada a la ciència i apostar per la fotografia…. clar, si fos per ells…i si no és per ells, per a qui és?

Pateixes de Pensament Màgic?

Arriba el moment d’obrir el regal d’aquella persona que estimes i no s’acosta ni de lluny al que volies? L’altra escull restaurant o pel·lícula i no és per res del teu estil? Et frustres sovint perquè no encerta els teus gustos o desitjos? T’agradaria rebre paraules, moments o detalls romàntics i no arriben mai quan els vols o necessites?

Si és així, possiblement pateixes de Pensament Màgic.

Desfés-te de les pors!

Quan ho porti millor, m’hi afrontaré… quan en sàpiga una mica més, m’hi apuntaré… quan em faci menys por, hi aniré…  Aquestes i d’altres frases són les que ens repetim moltes vegades davant de les situacions que ens fan por, ens incomoden o que volem evitar.

La idea és: “Necessito sentir-me segur, segura, confiat, confiada o amb més autoestima per a poder fer allò que desitjo, que necessito o que simplement em faria més lliure. Ja que fins que no tingui aquesta seguretat, confiança o autoestima no podré fer el primer pas.”

Les 4 toxines de la comunicació

Si estàs en una relació i teniu problemes de comunicació (baralles, discussions acolorades, falta de parlar les coses com cal…) aquest post t’interessa!

El psicòleg John Gottman és un dels principals investigadors del matrimoni i les relacions de parella, són tants els seus coneixements, que afirma que és capaç de predir el divorci amb més d’un 90% d’exactitud amb tan sols observar la interacció d’una parella durant uns minuts. I què comprova Gottman? Doncs si hi ha alguna d’aquestes 4 toxines instal·lades en la relació.

5 claus per aconseguir tot el que et proposis!

Si no recordes quantes vegades has començat un règim, quantes vegades has decidit deixar de fumar, quants cops t’has dit que canviaràs de feina, que faràs un canvi d’actitud o que realitzaràs “x” activitat… Aquest és el teu post!

Has perdut la il·lusió? 3 formes de recuperar-la.

 

 

Hi ha dues maneres de perdre la il·lusió.

“Quan no arriba mai allò que busques” o “Quan no saps el que vols”.

En el primer cas, “Quan no arriba mai allò que busques”.

Quan fa molt de temps que persegueixes quelcom, que persegueixes una feina, un està millor amb algú que estimes, una estabilitat econòmica, un “estar bé amb tu mateix/a” o en definitiva, quan fa molt de temps que segueixes un objectiu que sembla que no arriba mai, és possible que el desgast i el fet de no veure els resultats positius et facin perdre aquella il·lusió inicial que tenies.

Si estàs en una situació similar, si estàs pensant a tirar la tovallola o sents que ja has fracassat, respira, donat un espai, para i reflexiona.

Significa això que mai aconseguiràs allò que vols? Segur que no. Significa que potser no estàs anant pel millor camí o utilitzant les eines adequades? És probable, i el que també és molt probable (potser perquè no saps com fer-ho) és que no estàs gaudint del camí.

Tres idees per no caure en una relació tòxica

Tens una relació tòxica? Comprova com són les teves idees sobre una relació.

– L’altre no és més que jo, ni jo sóc més que l’altre.

Les idees de superioritat i d’inferioritat dins la parella desequilibren l’intercanvi d’afecte, amor i compromís vers l’altra persona. Cadascú és com és, i està clar que tu tindràs unes virtuts i uns defectes com l’altra persona tindrà els seus. La qüestió és no caure en el pensament de què les seves virtuts són millors que les meves o de què els seus defectes són pitjor que els meus i a la inversa, “per a qui és així?”, “qui ho diu que això és millor o pitjor que això altre?” si caiem en