Quan no et contesten un whatsapp, quan no passes una entrevista, quan has passat per una mala experiència personal… Fins i tot així, com deia Buda “El dolor és inevitable, el patiment és opcional”.
Tots els actes són neutres. I què significa això? Significa que és la nostra interpretació, són els nostres pensaments sobre la interpretació d’aquell fet, el que ens aporta patiment. Això pot sonar estrany i fins i tot cruel, però la prova del fet que és així, és que diferents persones, davant del mateix acte, senten emocions i tenen reaccions diferents.
Com és possible? És possible perquè l’acte en si és neutral i el que li afegeix l’emoció, la càrrega emocional, és la persona que mira, la persona que ho sent o la persona que ho pateix. És a dir, l’interpretació, l’emocionalitat i la forma d’avaluar aquell acte, serà completament personal i subjectiva.
Perquè hi ha persones que porten molt millor certes coses i d’altres molt malament? Com és que n’hi ha que poden fins i tot agrair l’aprenentatge d’una mala experiència i seguir endavant i en canvi d’altres quedar atrapats en l’emoció negativa durant molt de temps o tota la vida?… Doncs perquè el pes important està en els ulls que miren.
Això no significa que no ens hagin d’afectar les coses, lògicament no som zombis i no podem anar completament apàtics davant de qualsevol fet, però sí que podem analitzar aquells pensaments tòxics que ens aporten patiment, sobre fets que en si no tenen cap emoció o que ja fa molt de temps que han passat i no deixen d’amargar-nos l’existència.
Per exemple, si nó passem una entrevista de feina: “no sóc suficientment bo/na”, “ho podria haver fet mil vegades millor…”, “no sé transmetre el meu potencial”, “no aconseguiré mai la feina que desitjo”….. El fet en si, de passar una entrevista és neutre, no és dolorós, el que ens fa patir són tots els pensaments negatius que ens acusen després del fet.
Un altre exemple molt comú és quan algú no et respon una trucada. Si és una relació de parella o amistat; “això és que no vol saber res de mi”, “és que no l’importo”, “m’ignora perquè no em necessita”, “no em troba a faltar”… etc
El fet en si és neutral, no et contesten una trucada, no és bo ni dolent. El patiment prové de la invenció (perquè realment no estem en la ment dels altres i no sabem que pot haver passat) d’un pensament negatiu que malauradament ens pot portar a una seqüència de més pensaments negatius i, depenen de la nostra personalitat, fins a arribar cada vegada a un nivell més dolorós i personal.
Respira, relaxa’t, mira d’analitzar l’acte, el que potser en moltes ocasions t’està fent patir és un pensament construït, interpretat, subjectiu, sobre una realitat que per si sola, no té per què aportar més patiment que la simple i neutra realitat del fet que no t’hagin contestat. No tots els fets són tan fàcils com aquest exemple, està clar, però fins i tot sobre aquells fets que van ser molt dolorosos en el passat, fins i tot en aquest cas, el patiment és opcional (és a dir que es pot treballar), ja que el que ens fa patir un cop el que ha passat, ja ha passat són la interpretació que fem sobre aquell fet, i per tant els pensaments que tenim d’ell.
Com tantes coses en aquesta vida, això és fàcil de dir i fins i tot pot ser fàcil d’entendre, però més complicat de posar en pràctica. Pensa que aquesta com tantes altres coses, no ens les han ensenyat mai, i ara en saber-les tu pots començar a fer aquells canvis que siguin necessaris per deixar de patir.
El patiment no canvia el que ens ha passat, no serveix per a res més que per tenir ganes de deixar de patir.
Definició de patiment: El patiment és un sentiment creat a partir de pensaments relacionats amb l’emoció de dolor físic o psíquic. Sigui la causa objectiva o no, és sempre una percepció subjectiva i intransferible (dues persones poden patir pel mateix motiu però mai patiran ni amb la mateixa intensitat ni de la mateixa manera). El patiment no alleuja el dolor ni ataca o minva la seva causa.
Gemma Pallàs.
.
Una serp enorme rugosa i repugnant s’entreveia entre les herbes del jardí deixant-me completament paralitzat… El tren cada cop semblava més ple, em costava respirar i el pitjor era quan s’endinsava en el túnel… La gent va anar agafant lloc, mentre jo a punt de donar el meu discurs, sentia com si la pressió i la suor freda anessin a desplomar-me en qualsevol moment… Encara faltaven dues setmanes pel viatge, però no podia treure’m del cap l’horrible idea que l’avió cauria… L’olor d’alcohol només podia empitjorar l’ansietat que em creava la simple visió de les parets i les bates blanques dels metges…
Podria semblar comú o fins i tot normal “és el que hi ha”, passar-ho malament a la feina. Potser és el teu cas o potser 
Sempre havia tingut la il·lusió de saltar algun dia a la vida en paracaigudes, però la veritat és que feia molts anys que ho deia, i molts anys que ho posposava… que si és car, que si és hivern, que si quan trobi algú per fer-ho junts… la veritat és que en tenia moltes ganes, però també em feia por.
Les creences son idees que tenim i prenem com a verdaderes.
GEMMA PALLÀS 